No són gaire, cent setanta-tres metres de desnivell. Posar-hi un número ajuda a donar-li dimensió, a convertir una caminada en un gest amb una dimensió determinada. Aquests cent setanta-tres metres són la manera d’anar a trobar un paisatge molt estimat de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
El massís s’obre amb una generositat que desarma: tot és a prop, tot sembla accessible, tot té una calma que no demana res a canvi. Caminar-hi és tornar a un lloc conegut sense repetir-lo mai del tot.
La caminada neix d’una absència concreta. Fer-la pensant en la mare, que tot just fa quatre mesos que es va morir, i fer-la quan la família es disposa a retrobar-se per sopar, fer cagar el tió i celebrar el Nadal amb el pare, fills, joves i néts, converteix el trajecte en una manera de preparar el cos i el cap per a tot el que vindrà després. Els llocs que ella estimava adquireixen una densitat nova.
A taula, l’absència es fa present en cada detall. Falta qui organitzava la cantada de nadales amb cançoners per a tothom, qui mesurava l’harmonia d’una taula ben parada, qui havia previst els detalls del tió per als néts —i també per als més ganàpies—, qui marcava el ritme dels rituals domèstics. Ara és el pare qui, tot sol i amb l’ajuda de tots, mira que tot sigui com a ella li agradava una Nit de Nadal. La mare ja no hi és i costa molt de mastegar, empassar, cantar i riure.
Potser per això calia haver caminat abans. Com si això ajudés a fer la digestió preventivament. Com si aquests cent setanta-tres metres haguessin de servir per fer lloc a l’absència, per arribar a la taula amb una mica més d’aire, amb una mica més de silenci a dins. No són un esforç físic, sinó un gest íntim, gairebé domèstic, per continuar transitant un paisatge que ella gaudia i que ara hem de fer sols.
No són gaire, cent setanta-tres metres. Però hi ha camins que no es mesuren en alçades ni en distàncies, sinó en tot allò que es porta a l’esquena sense ser-ne conscients. I aquest tros de Sant Llorenç del Munt i l’Obac és, senzillament, un paradís a tocar.
Cent setanta-tres metres no són gaire, però poden ser molt.



