‘Deixar fluir’ és una expressió amb molt bona premsa. Té connotacions positives: llibertat, naturalitat, absència de pressió. Qui podria estar en contra de fluir? Sona sa, madur, evolucionat.
I potser per això és tan difícil discutir-la.
Perquè, ben entès, fluir és una idea preciosa. Deixar fluir hauria de voler dir no posar barreres artificials, no avançar amb guions prefabricats, no forçar definicions precipitades. Permetre que una relació avanci amb naturalitat, sense idees preconcebudes, sense calendaris imposats.
El problema no és el concepte. És la seva deriva.
Massa sovint ‘deixar fluir’ s’ha convertit en una manera elegant de no implicar-se. Es presenta com una forma de maduresa emocional, però sovint és una manera sofisticada d’eludir responsabilitats. De no decidir. De no prioritzar. De no assumir responsabilitat afectiva. Es positivitza així la indeterminació permanent. I es vesteix de llibertat el que, en realitat, pot ser por de prioritzar.
Perquè fluir no hauria de ser l’oposat al compromís. Ni a la implicació. Ni a fer passes conjuntes. Una relació pot avançar amb naturalitat i, alhora, consolidar-se. Pot créixer sense pressió i, alhora, assumir decisions. Pot evitar dramatismes i, alhora, tenir claredat.
Quan ‘fluir’ es converteix en coartada per no definir res, el que sovint s’erosiona és l’equilibri. Algú pot estar fluint mentre l’altre espera. Algú pot estar còmode en la indefinició mentre l’altre necessita saber on és. I aquí apareix la trampa: una paraula amable que amaga una asimetria.
Cadascú és lliure d’encarar les relacions com vulgui, només faltaria. Però sempre des de l’honestedat i la transparència. El problema no és fluir. El problema és utilitzar el ‘deixar fluir’ per esquivar la implicació que qualsevol relació necessita per funcionar en igualtat de condicions.
Fluir no hauria de voler dir no responsabilitzar-se. Hauria de voler dir avançar sense por. I avançar, gairebé sempre, implica també triar i descartar.
Totalment d'acord amb el que dius, massa sovint s'emmascara amb el deixar fluir la incapacitat o la falta de voluntat de mirar-se endins i decidir que comporta el compromís. Una cosa no hauria d'estar renyida amb l'altra
El que jo interpreto del que dius és talment un eufemisme