Darrerament, tinc la sensació que cada cop conec més persones cansades. No cansades físicament, ni tampoc necessàriament tristes. Cansades d’una manera més difícil de descriure. Perquè és un cansament emocional.
Persones que funcionen. Que van a treballar, que compleixen, que tiren endavant la vida. Persones que continuen fent el que toca fer. Però que, si hi pares una mica d’atenció, desprenen una mena de fatiga interior. Com si haguessin estat sostenint massa coses durant massa temps.
No és desesperació. Ni tan sols és infelicitat. És més aviat una sensació de desgast.
Potser té a veure amb la manera com vivim. Amb la quantitat d’informació que ens travessa cada dia. Amb la necessitat constant de reaccionar, de posicionar-nos, de decidir, de gestionar estímuls que no s’aturen mai.
El món contemporani, aquest món fragmentat, voraç, frenètic, hiperestimulat, exigeix molta energia emocional.
I això no és només una metàfora. El cervell és un òrgan extraordinàriament exigent: tot i representar una part molt petita del pes del cos (un 2%), consumeix aproximadament una cinquena part (un 20%) de l’energia que gastem cada dia. Pensar, decidir, interpretar els altres o regular emocions també costa energia.
De fet, sabem que el domini del foc i l’ús per a coure el menjar va reduir el cost digestiu dels aliments i va permetre que part d’aquesta energia s’alliberés per alimentar un cervell que, així, podia ser cada vegada més gran i més complex.
El nostre cervell és, en certa manera, una màquina molt sofisticada que funciona gràcies a una inversió energètica constant. I potser aquí hi ha una pista. Perquè la vida contemporània ens manté en una activitat mental gairebé contínua: interpretar estímuls, reaccionar a notícies, anticipar conflictes, gestionar relacions, regular emocions.
És una forma d’alerta sostinguda. I mantenir el cervell en aquest estat també té un cost. No sempre es tradueix en cansament físic, però sí en aquesta sensació difusa de desgast interior que tanta gent descriu.
Potser no estem només cansats de fer coses. Potser també estem cansats de processar massa món alhora.